jueves, 17 de marzo de 2011

Reflexió nuclear

La setmana que s'acaba ha estat de prou lectura, quasi de màster en energia nuclear. També de patir, de veure com és possible que tot ‘s’acabe’ en un obrir i tancar d’ulls. Més enllà del meu convenciment que cal acabar amb les centrals nuclears per la via d’una reducció del consum, he intentat buscar una argumentació per entendre que passa en este món irracional.

La història no és més que un conjunt de canvis. Recomane l’últim capítol del llibre ‘Sobreviurem al canvi climàtic?’, d’Alejandro Martinez Perez-Perez, per entendre-ho. Les diferents societats i imperis s’han hagut d’anar adaptant a canvis bruscos marcats en bona mesura pel clima. Especialment en l’últim segle, el capitalisme dominant s’ha presentat com infalible, capaç de resoldre tots els problemes i fins i tot modificar les lleis de la natura. Alguns al·lucinats fins i tot van predir que els cicles econòmics s’havien acabat, que creixeríem i creixeríem.

Incapaços d’entendre que un dia o un altre hi haurà canvis, que el paradigma canviarà, els humans seguim obsessionats en la comoditat, en els arguments individualistes del jo bé, tots bé. Ara potser –repetisc, potser- el paradigma que ha regit com a mínim els últims 300 anys ha començat a fallar, a fer aigües. Després de la crisi mai res serà com abans. Ens ho podem prendre com vulguem, i potser els canvis no van tant ràpid com per entendre que són irreversibles, però crec fermament que ho som. Haurem de consumir menys, i com més ens ceguem a canviar de paradigma, pitjor per a nosaltres. De més alt caurem, i caurem obligats.

1 comentario:

  1. L'home ha canviat la fe absoluta en Déu, per la fe absoluta per la ciència i la tecnologia. La ciència al servei d'una vida cada cop més llarga i sense malalties; la tecnologia per millorar les condicions de vida, però també la productivitat i per tant generant amb el temps un atur en augment, fins que s'implanten nous productes de consum i noves tecnologies que generen més ocupació, per acabar un altre cop amb la final d'un cicle; una fe en la tecnologia, que creu que els materials són indestructibles i els humans no cometem errors i per això confiem la nostra sort a les multinuacionals de l'energia nuclear o del transport aeri; uns governs que prohibeixen anar a 110 per autopista però impulsen aeroports megalòmans; uns governs que maten el pagés autòcton, afavorint el lliure de comerç de productes agrícoles que generen consums enormes d'energia en el seu transport i tan sols enriqueixen a distribuidors i transportistes.

    ResponderEliminar