lunes, 28 de febrero de 2011

Catedral del vi


Cesar Martinell, elegantment vestit de negre, barret, bastó i somriure de vell satisfet, saluda al visitant, que sorprés s’apropa al racó del celler d’on surt la veu. Òbviament és un actor, ja que l’ideòleg de la Catedral del Vi del Pinell de Brai va morir l’any 1973 després d’una vida dedicada al modernisme.

Els dos audiovisuals que s’han incorporat a la visita d’este temple del vi vingut a menys mostren molt bé per on ha d’anar el futur de la vinya: amb la batalla dels preus justs perduda a curt plaç, queda l’opció de fondre innovació amb tradició, passat i present per mirar al futur. Al Pinell potser ha arribat tard; cada any es produeixen menys quilograms de vinya, i un restaurador anglès compra tota la producció per endur-se-la als seus salons.

En un món on ja res és el que sembla i on la irracionalitat guanya premis a diari, el celler del Pinell és reflex de la situació: una meravella històrica desaprofitada, un passat oblidat, un present de molles on el pa sencer ni es somnia, i un futur incert, però tirant a obscur. Què passarà? Quan em faig esta pregunta apareixen, com l’àngel i dimoni dels dibuixos animats, dues imatges: Jeromo Aguado i la seva lluita pagesa d’una banda, i de l’altra l’empobriment, la mort lenta, l’abisme.

Com diu Martinell abans d'acomiadar-se: 'Ah, no us oblideu de comprar vi i oli de la Terra Alta'.

martes, 22 de febrero de 2011

Èxit

Vivim una època en la que els esdeveniments se succeeixen, sense que els poguem analitzar. Resulta difícil aturar-se i mirar d'anar més enllà de les imatges del telenotícies, analitzar que hi ha darrere, més enllà de l'aparença.

L'èxit és un element que apareix amb constància quan es furga i es busca la realitat. És un substantiu golós, que atrapa i té una aparença duradora. Quan el tenim ens creiem indestructibles. No tenen res a veure una cosa amb l'altra, però Camps i una part important de l'afició del Barça tenen una malaltia similar.

Han pensat que un tret cojuntural dels àmbits en què destaquen pot eternitzar-se, i en un intent de mantenir-se veuen com una amenaça fins i tot allò més insignificant. Ni al País Valencià TV3 és un element transformador de la societat ni patir per treure tres resultats és dolent. En política hi ha oposició, en futbol rival. I tot s'ha de respectar.

Però ja se sap, com va dir el magnat de la publicitat Maurice Saatchi, "no és suficient amb tenir èxit, la resta ha de fracassar".

miércoles, 16 de febrero de 2011

Llenya

Malgrat que no està sent un hivern molt gelat, i inclús en ple febrer un anticicló fa que els polítics pregunten als seus assessors què és això de la contaminació, és època de llenya. Deixe un parell de consells en forma de refrany:

-Llenya d'oliver, llenya de cavaller
-Si vols mal a la muller, porta-li llenya de figuera i de noguer, i si li vols bé, d'alzina o oliver.

I recordeu que:

-A l'hivern al foc, a Pasqua al joc
-Bon pa, bon vi, bona taula i bona brassa, és senyal de bona casa

miércoles, 2 de febrero de 2011

Palera, de moro, xumba


El seu origen és americà, però l'altre dia em sorprenien els meus companys d'excursió dient-li 'figa de moro'. Havia sentit, a molts llocs de les Terres de l'Ebre, la denominació 'figa xumba', provinent del castellà 'higo chumbo', i a les comarques de La Plana castellonina sempre se li ha dit 'figa palera'. Mai havia escoltat la primera denominació, i em va agradar pel fet que no li vaig trobar explicació. Tres maneres de definir una mateixa fruita, una llengua rica.