lunes, 31 de enero de 2011

Les set vides de Cardó

Un, sempre ho he pensat, desitjaria tenir set vides per malgastar-ne una com a frare d’un antic convent. El de Cardó, per exemple. És inevitable envejar els religiosos quan s’està davant de l’ermita de la Columna i s’imagina fent vida monacal, passejant pels boscs de la ‘finca’, llegint i traduint clàssics del llatí al català. Fa temps que els moments de més glòria tant del convent com del posterior balneari van passar, i ja no queden ni frares ni burgesos tortosins afins al Franquisme que passaven l’estiu en estos paratges. Ara, els més coneixedors del lloc ho saben, la natura s’engoleix els camins abans transitats, i pot ser que quan camines per una senda siga la darrera vegada que la trepitges. Les 14 ermites, les incomptables fonts, les faldes de muntanya tenyides de groc per les argilagues florides, els records, el martell, els revolcadors, el foc, aquella excursió ventosa fins a la Creu de Santos. Elements de la memòria d’un paisatge construït entre molts que ara –gràcies Pascual- és privat. I com que ho és, ningú pot obligar als senyors propietaris a tenir en condicions les seues terres. Si ni tan sols sabrà que les té, deia un company a mitja excursió. Un altre, ja acabada la mateixa i mentre bevia aigua del Port, comentava que la vida fa moltes voltes. Que Cardó, entre Rasquera i Benifallet, havia sigut convent desamortitzat, balneari de luxe, embotelladora oblidada. Ara tendeix a l’oblit, però ningú ho pot assegurar. I esta és la flama de l’esperança, l’aliment dels somnis.

(falten fotos!)

4 comentarios:

  1. Sortida de sol a la Creu de Santos, amb un mar de boira:

    http://www.flickr.com/photos/47190185@N04/5359560357/

    A les escales de l’ermita de la roca:

    http://www.flickr.com/photos/47190185@N04/5359645755/

    ResponderEliminar
  2. No sé si són del tot adequades per al meu article, jejeje

    ResponderEliminar
  3. Je, je, jo tampoc ho crec, però de vegades el contrast obre diàlegs...

    ResponderEliminar
  4. Cardó és un lloc molt estimat per mi, l'he conegut quan encara les fonts brollaven, quan encara no hi havia tuberies que portaven l'aigua cap a "altres llocs", abans de l'incendi.
    La primera vegada que hi vaig anar ens vàrem fer una rostida de rovellons al refugi, els haviem anat collint tot pujant, a la vora de la sendera.
    Ara bé, no sé si gastaria una de les vides a l'ermita de la roca o la columna, una altra cosa seria al "balneari" je, je...

    ResponderEliminar