lunes, 3 de enero de 2011

El Parrisal

Inaugurem la secció d'excursions, que ens servirà per anar descobrint xicotets racons i paisatges de les Fronteres Difuses, ja siguen castellonencs, catalans o aragonesos. Comencem amb la sortida que el passat dia 2 de gener vam fer pel Parrisal de Beseit, un recorregut fàcil pel tram més alt del riu Matarranya, que transcorre sempre seguint el curs d'aigua, entre goles profundes, roques calcàries de formes inhòspites i banyeres formades per anys d'erosió.

A les crestes de la roca hi nien multitud de voltors (a la imatge), i és un bon lloc per, amb uns bons vinocles gaudir del seu vol i de la seua presència. A més, ens sorprèn la presència puntual de mallerengues carboneres, un moixó preciós que destaca per la seua panxa groguenca.

L'aigua és vida, i en un dels gorgs trobem, posat al fons, un anell ample, adornat per una sanefa que no distingim. És sens dubte un oblit de les deïtats, una evidència massa clara de la presència de les dones d'aigua, que han estat sorpreses en un matí fred en el que no esperaven a ningú i han marxat a corre cuita. Segurament s'hauran amagat a la Cova de la Dona, coneguda a la zona.

Mesclant boscos més humits com més ens endinsem al port i zones rocoses, arribem a Los Estrets, una escletxa d'apenes un metre entre dues roques altíssimes de més de seixanta metres d'altura. Procurant no fer soroll per si sorprenem a les dones que habiten, solitàries, la zona, tornem cap al cotxe. No hi ha sort, diuen que només t'assalten per conquerir-te si vas sol, i no és el cas. Un altre dia serà.

1 comentario:

  1. Un lloc preciòs, la primera vegada que vaig sortir d'excursió, sol, amb la colla d'amics, va ser a aquest lloc, ja fa un grapat d'anys. El més curiòs va ser com vàrem decidir d'anar-hi, com no sabíem on anar, amb els ulls tancats i un mapa, un de nantres va assenyalar un punt, ves per on era Beseit!

    ResponderEliminar