Balanços

Esta, la última entrada de l'any, és un 'vocabulari difús' estrany i atrevit. Estrany, per què és una paraula del català estàndar, i atrevida per què és perfectament vigent. Es tracta del balanç, un mot que podria estar en perill i que cal posar en valor. No tenim temps per fer balanços, i se'ns acaben els espais de reflexió. Tot va massa ràpid a les nostres ciutats: al Metro, als carrers, a les oficines... Ixes de treballar i, com en una inèrcia malèfica, la turba et duu a caminar més ràpid fins i tot del que les teues responsabilitats t'exigeixen. Per això cal posar en valor els balanços. Plantejar-nos si el que fem té sentit, dubtar per millorar. I tornar, sempre que es puga, a les fronteres difuses, agafar aire i tornar-nos a convèncer que la ciutat ens dona de menjar, però que no només de pa viu l'home.

PD: Els balanços de Cap d'Any són, possiblement, els menys necessaris.