Vocabulari difús: 'rebuigeros'

La paraula que proposem té molt a veure amb el comerç de taronges. Amb aquelles imatges de magatzems plens de dones que eixien al migdia i formaven una vertadera processó a l'avinguda de l'Estació. Amb les colles d'homes que convertien el patiment i el fred convertint l'hora del dinar de la collita en una festa. Jo -òbviament- no he conegut estos moments d'esplendor cítrica a les províncies de Castelló, parle pel que he sentit a casa.

Al gra. La majoria de magatzems es dedicaven a l'exportació, els més grans a l'estranger. Però hi havia un altre tipus de comerciants, els coneguts com 'rebuigeros', que treballaven amb el gènere sobrant, aquells 3.000 o 4.000 quilos que no valien per qualitat o simplement imatge per a l'exportació. El 'rebuigero' cobria el mercat interior, però les seues taronges també servien, segons he esbrinat, per fer perfums i essències.

El 'rebuigero' havia de ser un bon home de negocis, un poc murri i descarat, si voleu, i manegar-se-les per introduir en el mercat aquella taronja que no entrava pels ulls. A més, si el productor de taronges tenia, posem per cas per la temporada en que estem, dos magraners a l'hort, també li comprava el fruit per vendre'ls a qualsevol lloc.

Ja sabeu, l'objectiu d'esta secció més que cap altra és que participeu. Coneixeu la paraula? Es gasta als vostres pobles? Tot s'hi val!